Turismo y comercio en el Baix Empordà-Costa Brava

 

PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2009 MEMÒRIES DE PROGRAMES

 

L’arribada, en els darrers anys, de nous treballadors i noves treballadores, bàsicament en un percentatge molt important, procedents de la nova immigració, a diferents professions del sector comercial i turístic, per ocupar llocs de treball d’alt nivell de relació amb el client final, ha provocat una disminució de la qualitat del servei de les empreses catalanes del sector comercial i turístic, tal com reconeixen els seus representants patronals. Per posar un exemple, segons l’estudi realitzat pel Gremi de Restauració de Barcelona amb el títol de Estudi comparatiu de les diferents necessitats formatives dels treballadors immigrants del sector de l’hostaleria, indica que en només tres anys es preveu que el 75% dels treballadors del sector procedeixin de la nova immigració. Aquest escenari fa que calgui dissenyar i executar polítiques de formació adaptades a la realitat del sector, i en concret per tots aquells treballadors i treballadores que estan ja treballant en el sector sense cap o molt poca formació tècnica per a desenvolupar les responsabilitats del seu lloc de treball i amb cap o poca capacitació lingüística en català.

 

Els sectors agroalimentari i turístic a Catalunya tenen un importància fonamental en el futur de l’economia catalana, tal com queda recollit en Pla de Govern 2007-10, punt 3 “Potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible”. Catalunya parteix d’un llarg i ric bagatge en el sector (per esmentar dos exemples, el gremi més antic d’Europa és el Gremi de Flequers de Barcelona, o el primer llibre de receptes es va escriure en català), juntament amb la capacitat creativa de cuiners i cuineres del país que han esdevingut referents a nivell mundial, així com una gran varietat i qualitat dels nostres productes, una extensa innovació en els sistemes de producció, i la multitud d’activitats, fires i esdeveniments entorn la gastronomia i els productes propis del país al llarg de tot l’any. Tot plegat situen actualment Catalunya amb un potencial de futur en el sector molt important. Aquest potencial, però, és en molts aspectes està poc aprofitat. Per posar un parell d’exemples, només el 25% de vi que es consumeix a l’àrea metropolitana de Barcelona és d’origen català, tot i Catalunya sigui un país productor de vins de reconeixement internacional; o tot i ser un país que produeix el que la majoria d’experts consideren dels millors olis del món, una part molt important d’aquesta producció s’acaba exportant a països tercers, mentre que al mateix temps Catalunya és clarament deficitària i importadora en olis i matèries grasses. Essent un país amb productors i elaboradors de productes agroalimentaris de gran qualitat, i essent tanmateix un país deficitari en pràcticament tots els aliments, es constata que amplis sectors de la població catalana no coneixen aquests productes i/o no saben on els poden trobar/comprar. I tot això és encara més sorprenent, i potencialment millorable, si tenim en compte el relleu social que ha agafat la gastronomia a casa nostra, amb cuiners de prestigi mundial i que són potencials prescriptors dels nostres productes, de la nostra gastronomia i tot el que això envolta, arreu del món. L’explicació fonamental d’aquests dèficits és que no s’ha treballat suficientment l’acció de generar sinèrgies entre consumidors d’aquests productes amb els productors, elaboradors, distribuïdors i restauradors. En aquest context es constata com a factor favorable la creixent demanda social pel producte de proximitat, vinculat a l’apropament entre productor i consumidor, l’estacionalitat i la qualitat (proximitat comporta la possibilitat d’adquirir el producte en el seu moment més òptim de consum i amb els mínims processos per allargar-ne la seva perdurabilitat), pel consum responsable i la contribució a la millora ambiental (reducció de les emissions de gasos derivats del transport des de destins llunyans), el suport als productes locals i la diversitat culinària i agroalimentària (en detriment d’una globalització uniformalitzadora i empobridora en els gustos i la varietat), i el compromís en generar sinèrgies amb l’entorn més proper per tal de vertebrar un país més sostenible. El present programa s’emmarca doncs en un actual context prou complexa i delicat pel sector, però alhora amb un potencial i unes bones perspectives si es canalitzen correctament diverses accions de suport per part del Govern.

 

Veure PDF original